Dilluns dia 2 de setembre  començo  amb  il·lusió, una nova etapa professional ; és per aquest motiu que aquest blog  no tindrà continuïtat. Deixo  d'ensenyar a secundaria i a partir d'ara estaré a primària.

Però costa trobar paraules que descriguin tots els sentiments que he sentit i encara sento des del dia que vaig saber que les retallades m’afectaven de ple.

Primer està present el sentiment de tristesa, i de fet molta tristesa perquè després de 14 anys d’estar treballant a un mateix centre acabes per considerar-lo “teu”.

Després reacciones perquè per sort la tasca d’ensenyar és el que m’agrada, i perquè els mestres sabem adaptar-nos .

També t’adones , encara que ja ho saps, que pel Departament de la Generalitat ets un número, i pel centre una professora que acabarà sent prescindible.

Després està la sensació d’enyor. Enyoraré als alumnes, però ells aprenen igualment. Enyoraré a companys i companyes però sé que realment els que són amics els trobaré igualment. De fet, en moments complicats és quan realment saps qui són els qui veritablement pots dir “amics”.

Diuen que les coses no passen per casualitat.

Diuen que aprenem de les situacions que no són fàcils de pair.

Dilluns començaré a aprendre en un nou lloc, en una escola que tornaré a considerar “meva” i malgrat tots els sentiments de tristesa, ho faré amb alegria deixant en una capsa tancada, tots els records acumulats durant els llargs 14 anys.

Ja tinc preparada una altra capsa per començar a omplir en aquesta nova etapa.

Una abraçada a tots els que heu anat seguint el blog.

ADÉU!!!!!!!